Malalties àrtiques: els virus i els bacteris estan a l'aguait mentre el gel es descongela

CRÈDIT DE LA IMATGE:
Crèdit d'imatge
iStock

Malalties àrtiques: els virus i els bacteris estan a l'aguait mentre el gel es descongela

Malalties àrtiques: els virus i els bacteris estan a l'aguait mentre el gel es descongela

Text del subtítol
Les futures pandèmies podrien estar amagant-se al permafrost, esperant que l'escalfament global les alliberi.
    • autor:
    • nom de l'autor
      Previsió de Quantumrun
    • Gener 9, 2022

    Resum d'informació

    Quan el món lluitava amb l'inici de la pandèmia COVID-19, una inusual onada de calor a Sibèria estava provocant que el permafrost es descongelés, alliberant virus i bacteris antics atrapats dins. Aquest fenomen, juntament amb l'augment de l'activitat humana a l'Àrtic i els patrons migratoris de la fauna salvatge alterats a causa del canvi climàtic, ha generat preocupacions sobre el potencial de nous brots de malalties. Les implicacions d'aquestes malalties de l'Àrtic són de gran abast i afecten els costos sanitaris, el desenvolupament tecnològic, els mercats laborals, la investigació ambiental, la dinàmica política i els comportaments socials.

    Context de les malalties àrtiques

    Als primers dies de març de 2020, mentre el món es preparava per a confinaments generalitzats a causa de la pandèmia de COVID-19, es va produir un esdeveniment climàtic diferent al nord-est de Sibèria. Aquesta regió remota estava enfrontant-se a una onada de calor extraordinària, amb temperatures que s'eleven fins a uns 45 graus centígrads inaudits. Un equip de científics, observant aquest patró meteorològic inusual, va relacionar l'ocurrència amb el problema més ampli del canvi climàtic. Van organitzar un seminari per debatre sobre els perills potencials associats a la descongelació del permafrost, un fenomen que s'estava fent cada cop més freqüent en aquestes regions.

    El permafrost és qualsevol material orgànic, ja sigui sorra, minerals, roques o sòl, que s'ha mantingut congelat a 0 graus centígrads o per sota durant un mínim de dos anys. Aquesta capa congelada, sovint de diversos metres de profunditat, actua com a unitat d'emmagatzematge natural, conservant tot el que hi ha dins en un estat d'animació suspesa. Tanmateix, amb l'augment de les temperatures globals, aquest permafrost s'ha anat fonent gradualment de dalt a baix. Aquest procés de fusió, que s'ha produït durant les últimes dues dècades, té el potencial d'alliberar el contingut atrapat del permafrost al medi ambient.

    Entre els continguts del permafrost hi ha virus i bacteris antics, que han estat empresonats al gel durant milers, si no milions, d'anys. Aquests microorganismes, un cop alliberats a l'aire, podrien trobar un hoste i reanimar-se. Els viròlegs, que estudien aquests antics patògens, han confirmat aquesta possibilitat. L'alliberament d'aquests virus i bacteris antics podria tenir implicacions importants per a la salut global, potencialment conduint a l'aparició de malalties que la medicina moderna mai s'havia trobat abans. 

    Impacte disruptiu

    La resurrecció d'un virus basat en ADN de 30,000 anys d'antiguitat del permafrost per viròlegs de la Universitat d'Aix-Marsella a França ha despertat preocupacions sobre el potencial de futures pandèmies originades a l'Àrtic. Tot i que els virus requereixen hostes vius per sobreviure i l'Àrtic està poc poblat, la regió està experimentant un augment de l'activitat humana. La població s'està traslladant a la zona, principalment per a l'extracció de petroli i gas. 

    El canvi climàtic no només afecta les poblacions humanes sinó que també està alterant els patrons migratoris d'aus i peixos. A mesura que aquestes espècies es mouen a nous territoris, poden entrar en contacte amb patògens alliberats pel permafrost. Aquesta tendència augmenta el risc de malalties zoonòtiques, que es poden transmetre dels animals als humans. Una d'aquestes malalties que ja ha demostrat el seu potencial perjudicial és l'àntrax, causada per bacteris que es troben naturalment al sòl. Un brot el 2016 va provocar la mort de rens siberians i va infectar una dotzena de persones.

    Tot i que actualment els científics creuen que un altre brot d'àntrax és poc probable, l'augment continuat de les temperatures globals podria augmentar el risc de futurs brots. Per a les empreses implicades en l'extracció de petroli i gas a l'Àrtic, això podria significar la implementació de protocols de seguretat i salut més estrictes. Per als governs, podria implicar invertir en investigació per entendre millor aquests antics patògens i desenvolupar estratègies per mitigar el seu impacte potencial. 

    Implicacions de les malalties àrtiques

    Les implicacions més àmplies de les malalties de l'Àrtic poden incloure:

    • Un major risc de transmissió viral d'animal a humà derivat de la fauna salvatge que poblen les regions àrtiques. Es desconeix el potencial d'aquests virus per convertir-se en pandèmies globals.
    • Augment de les inversions en estudis de vacunes i monitorització científica recolzada pel govern dels entorns àrtics.
    • L'aparició de malalties de l'Àrtic podria comportar un augment dels costos sanitaris, tensar els pressupostos nacionals i, potencialment, provocar un augment dels impostos o una reducció de la despesa en altres àrees.
    • El potencial de noves pandèmies podria impulsar el desenvolupament de noves tecnologies per a la detecció i gestió de malalties, donant lloc al creixement de la indústria biotecnològica.
    • Els brots de malalties a les àrees implicades en l'extracció de petroli i gas van provocar escassetat de mà d'obra en aquestes indústries, afectant la producció d'energia i els preus.
    • Augmentar la inversió en investigació ambiental i esforços de conservació, ja que comprendre i mitigar aquests riscos esdevé una prioritat.
    • Tensió política mentre els països debaten sobre la responsabilitat d'abordar aquests riscos i els costos associats a ells.
    • La gent es torna més prudent amb els viatges o les activitats a l'aire lliure a l'Àrtic, afectant indústries com el turisme i l'esbarjo.
    • Augment de la conscienciació i la preocupació del públic per les malalties induïdes pel canvi climàtic, impulsant la demanda de pràctiques més sostenibles en tots els sectors de la societat.

    Preguntes a tenir en compte

    • Com creus que s'han de preparar els governs per a futures pandèmies?
    • Com pot influir l'amenaça dels virus que escapen del permafrost en els esforços d'emergència climàtica global?