Fragilitat del contingut digital: és possible preservar les dades avui?

• autor:
• nom de l'autor

  Previsió de Quantumrun
• Novembre 9, 2021

L'era digital, tot i que abunda en oportunitats, presenta reptes importants, com ara la preservació i la seguretat del contingut digital. L'evolució constant de la tecnologia, els protocols de gestió de dades poc desenvolupats i la vulnerabilitat dels fitxers digitals a la corrupció exigeixen una resposta concertada de tots els sectors de la societat. Al seu torn, les col·laboracions estratègiques i les millores tecnològiques contínues en la gestió de continguts digitals poden fomentar el creixement econòmic, millorar la formació de la força de treball i impulsar el desenvolupament de tecnologia sostenible.

Context de fragilitat del contingut digital

L'auge de l'era de la informació ens ha presentat reptes únics que fa unes dècades no s'imaginaven. Per exemple, l'evolució constant del maquinari, el programari i els llenguatges de codificació utilitzats per als sistemes d'emmagatzematge basats en núvol presenta un obstacle important. A mesura que aquestes tecnologies canvien, augmenta el risc que els sistemes obsolets es tornin incompatibles o fins i tot deixin de funcionar, la qual cosa posa en perill la seguretat i l'accessibilitat de les dades emmagatzemades en ells. 

A més, els protocols per gestionar, indexar i documentar les grans quantitats de dades emmagatzemades a les bases de dades existents encara estan en la seva infància, cosa que planteja preguntes clau sobre la selecció de dades i la priorització de la còpia de seguretat. Quin tipus de dades prioritzem per a l'emmagatzematge? Quins criteris hem d'utilitzar per determinar quina informació té valor històric, científic o cultural? Un exemple destacat d'aquest repte és l'Arxiu de Twitter a la Biblioteca del Congrés, una iniciativa llançada el 2010 per arxivar tots els tuits públics. El projecte va finalitzar el 2017 a causa del volum cada cop més gran de tuits i la dificultat de gestionar i fer accessibles aquestes dades.

Tot i que les dades digitals no s'enfronten als problemes de degradació física inherents als llibres o altres mitjans físics, inclouen el seu propi conjunt de vulnerabilitats. Un fitxer corrupte singular o una connexió de xarxa inestable poden esborrar contingut digital en un instant, subratllant la fragilitat del nostre dipòsit de coneixement en línia. L'atac de Garmin Ransomware del 2020 serveix com a recordatori d'aquesta vulnerabilitat, on un únic ciberatac va interrompre les operacions de la companyia a tot el món, afectant milions d'usuaris.

Impacte disruptiu

A llarg termini, les mesures adoptades per biblioteques, dipòsits i organitzacions com l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) per racionalitzar la preservació de dades digitals podrien tenir implicacions profundes. La col·laboració entre aquestes entitats podria donar lloc a la creació de sistemes de còpia de seguretat més resistents, proporcionant una salvaguarda per al coneixement digital acumulat del món. A mesura que aquests sistemes milloren i s'estenen més, això podria significar que la informació crítica es mantingui accessible malgrat els problemes tècnics o els errors del sistema. El projecte Google Arts & Culture, iniciat el 2011 i encara en curs, demostra una col·laboració d'aquest tipus on la tecnologia digital s'utilitza per preservar i fer accessibles grans quantitats d'art i cultura a nivell mundial, aconseguint de manera efectiva el patrimoni cultural de la humanitat.

Mentrestant, l'atenció creixent a abordar els riscos de ciberseguretat associats als sistemes basats en núvol és essencial per mantenir la confiança pública i garantir la integritat de les dades emmagatzemades. Els avenços en curs en ciberseguretat podrien conduir al desenvolupament d'una infraestructura de núvol més segura, reduint el risc de violacions de dades i augmentant la confiança en els sistemes digitals. Un exemple d'això és la Quantum Computing Cybersecurity Preparedness Act del govern dels EUA, que exigeix ​​que les agències facin la transició a sistemes que resisteixin fins i tot als atacs de computació quàntica més potents.

A més, les actualitzacions i millores contínues de les infraestructures digitals tenen ramificacions més enllà de la seguretat. Poden influir en el panorama legal, especialment pel que fa als drets de propietat intel·lectual i a la privadesa de les dades. Aquest desenvolupament podria requerir esmenes als marcs legals existents o el desenvolupament de noves lleis en conjunt, que afectarien tant el sector privat com el públic.

Implicacions de la fragilitat dels continguts digitals

Les implicacions més àmplies de la fragilitat del contingut digital poden incloure:

• Els governs estan invertint molt en sistemes de núvol, inclosa la contractació de més professionals informàtics per garantir la seguretat de les dades públiques.
• Biblioteques que mantenen manuscrits antics i artefactes que inverteixen en tecnologies que els permetrien tenir una còpia de seguretat en línia.
• Els proveïdors de ciberseguretat actualitzen constantment els seus productes contra atacs de pirateria cada vegada més complexos.
• Els bancs i altres organitzacions sensibles a la informació que necessiten garantir la precisió i la recuperació de les dades davant ciberatacs més sofisticats.
• Un interès creixent per la preservació digital que condueix a més inversions en educació tecnològica, el que resulta en una força de treball qualificada preparada per afrontar els futurs reptes digitals.
• La necessitat d'equilibrar la preservació de les dades amb la sostenibilitat mediambiental impulsant la innovació de tecnologies d'emmagatzematge de dades eficients energèticament, contribuint a la reducció de les emissions de carboni al sector informàtic.
• Una pèrdua generalitzada d'informació crítica al llarg del temps, que comporta llacunes importants en el nostre coneixement històric, cultural i científic col·lectiu.
• La possibilitat que el contingut digital es perdi o es manipuli fomentant la desconfiança en les fonts d'informació en línia, afectant el discurs polític i la formació de l'opinió pública.

Preguntes a tenir en compte

• Creus que és important mantenir un dipòsit en línia de la informació essencial de la nostra civilització? Per què o per què no?
• Com us assegureu que es preserva el vostre contingut digital personal?