Desinformació/desinformació mèdica: com podem prevenir una infodèmia?

CRÈDIT DE LA IMATGE:
Crèdit d'imatge
iStock

Desinformació/desinformació mèdica: com podem prevenir una infodèmia?

Desinformació/desinformació mèdica: com podem prevenir una infodèmia?

Text del subtítol
La pandèmia va produir una onada de desinformació/desinformació mèdica sense precedents, però com es pot evitar que torni a passar?
    • autor:
    • nom de l'autor
      Previsió de Quantumrun
    • Novembre 10, 2022

    Resum d'informació

    El recent augment de la desinformació sanitària, especialment durant la pandèmia de la COVID-19, ha remodelat la dinàmica de salut pública i la confiança en les autoritats mèdiques. Aquesta tendència va impulsar els governs i les organitzacions sanitàries a elaborar estratègies contra la propagació d'informació de salut falsa, posant èmfasi en l'educació i la comunicació transparent. El panorama en evolució de la difusió d'informació digital planteja nous reptes i oportunitats per a les polítiques i pràctiques de salut pública, subratllant la necessitat de respostes vigilants i adaptatives.

    Context de desinformació/desinformació mèdica

    La crisi de la COVID-19 va provocar un augment de la circulació d'infografies, publicacions de blocs, vídeos i comentaris a través de plataformes de xarxes socials. Tanmateix, una part important d'aquesta informació era parcialment exacta o totalment falsa. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) va identificar aquest fenomen com una infodèmia, caracteritzant-lo com la difusió generalitzada d'informació enganyosa o incorrecta durant una crisi sanitària. La desinformació va influir en les decisions de salut de les persones, fent-les moure cap a tractaments no provats o contra vacunes recolzades científicament.

    El 2021, la propagació de la desinformació mèdica durant la pandèmia va augmentar a nivells alarmants. L'Oficina del Cirurgià General dels EUA va reconèixer això com un gran repte de salut pública. La gent, sovint sense saber-ho, passava aquesta informació a les seves xarxes, contribuint a la ràpida difusió d'aquestes afirmacions no verificades. A més, nombrosos canals de YouTube van començar a promocionar "curacions" no provades i potencialment perjudicials, sense cap suport mèdic sòlid.

    L'impacte d'aquesta desinformació no només va dificultar els esforços per controlar la pandèmia, sinó que també va erosionar la confiança pública en les institucions i els experts sanitaris. Com a resposta, moltes organitzacions i governs van llançar iniciatives per combatre aquesta tendència. Es van centrar a educar el públic sobre la identificació de fonts fiables i en la comprensió de la importància de la medicina basada en l'evidència. 

    Impacte disruptiu

    El 2020, l'augment de la desinformació sobre la salut pública va provocar un debat important sobre la llibertat d'expressió. Alguns nord-americans van argumentar que cal definir clarament qui decideix si la informació mèdica és enganyosa per evitar la censura i la supressió d'idees. Altres van argumentar que és essencial imposar multes a fonts i persones que difonguin directament desinformació sense oferir continguts recolzats per la ciència en qüestions de vida o mort.

    L'any 2022, un estudi de recerca va descobrir que l'algoritme de Facebook recomanava ocasionalment contingut que podria haver influït en les opinions dels usuaris contra les vacunacions. Aquest comportament algorítmic va generar preocupacions sobre el paper de les xarxes socials en la configuració de les percepcions de salut pública. En conseqüència, alguns investigadors suggereixen que dirigir les persones cap a fonts fora de línia fiables, com ara professionals sanitaris o centres de salut locals, podria contrarestar de manera efectiva aquesta propagació de la desinformació.

    El 2021, el Social Science Research Council, una organització sense ànim de lucre, va iniciar The Mercury Project. Aquest projecte se centra a explorar els amplis impactes de la infodèmia en diversos aspectes, com ara la salut, l'estabilitat econòmica i les dinàmiques socials en el context de la pandèmia. El projecte Mercury, previst per a la seva finalització el 2024, té com a objectiu proporcionar informació i dades crítiques als governs de tot el món, ajudant a la formulació de polítiques efectives per combatre futures infodèmies.

    Implicacions per a la desinformació/desinformació mèdica

    Les implicacions més àmplies per a la desinformació/desinformació mèdica poden incloure:

    • Governs que imposen multes a plataformes de xarxes socials i organitzacions que difonen deliberadament desinformació.
    • Les comunitats més vulnerables són objectiu d'estats nacions canalla i grups activistes amb desinformació/desinformació mèdica.
    • L'ús de sistemes d'intel·ligència artificial per difondre (i també contrarestar) la desinformació/desinformació a les xarxes socials.
    • Les infodèmies són més freqüents a mesura que més persones utilitzen les xarxes socials com a font principal de notícies i informació.
    • Les organitzacions sanitàries utilitzen campanyes d'informació dirigides per centrar-se en els col·lectius més vulnerables a la desinformació, com ara la gent gran i els nens.
    • Els proveïdors sanitaris adapten les seves estratègies de comunicació per incloure l'educació digital, reduint la susceptibilitat dels pacients a la desinformació mèdica.
    • Les companyies d'assegurances modifiquen les polítiques de cobertura per abordar les conseqüències de les decisions de salut basades en informació errònia, que afecten tant les primes com els termes de la cobertura.
    • Les empreses farmacèutiques augmenten la transparència en el desenvolupament de fàrmacs i assajos clínics, amb l'objectiu de generar confiança pública i combatre la desinformació.

    Preguntes a tenir en compte

    • D'on vas treure la teva informació durant la pandèmia?
    • Com us assegureu que la informació mèdica que rebeu és veraç?
    • Com poden els governs i les institucions sanitàries prevenir la desinformació/desinformació mèdica?

    Referències insight

    Es va fer referència als següents enllaços populars i institucionals per a aquesta visió:

    Biblioteca Nacional de Medicina Enfrontar la desinformació sanitària