Futur de Facebook
CATEGORIES
- Rendiment dels recursos
- Actius d'innovació i pipeline
- Vulnerabilitat per interrupció
- Titulars de l'empresa
- Perspectives de futur de l'empresa
ACCÉS A DADES
Facebook és una corporació nord-americana amb ànim de lucre i un servei de xarxes socials i xarxes socials en línia amb seu a Menlo Park, Califòrnia. El seu lloc web va començar el 4 de febrer de 2004 per Mark Zuckerberg, juntament amb altres estudiants i companys de pis de la Universitat de Harvard, Andrew McCollum, Chris Hughes, Eduardo Saverin i Dustin Moskovitz.
Actius d'innovació i pipeline
Totes les dades de l'empresa recollides del seu informe anual de 2015 i altres fonts públiques. L'exactitud d'aquestes dades i les conclusions que se'n deriven depenen d'aquestes dades accessibles al públic. Si es descobreix que un punt de dades enumerat anteriorment és inexacte, Quantumrun farà les correccions necessàries a aquesta pàgina en directe.
VULNERABILITAT DE PERTURBACIÓ
La pertinença al sector tecnològic significa que aquesta empresa es veurà afectada directa i indirectament per una sèrie d'oportunitats i reptes disruptius durant les properes dècades. Tot i que es descriuen amb detall als informes especials de Quantumrun, aquestes tendències disruptives es poden resumir en els següents punts generals:
*En primer lloc, la penetració d'Internet augmentarà del 50% el 2015 a més del 80% a finals de la dècada de 2020, cosa que permetrà que regions d'Àfrica, Amèrica del Sud, Orient Mitjà i parts d'Àsia experimentin la seva primera revolució a Internet. Aquestes regions representaran les oportunitats de creixement més grans per a les empreses tecnològiques durant les properes dues dècades.
*Semblant al punt anterior, la introducció de velocitats d'Internet 5G al món desenvolupat a mitjans de la dècada de 2020 permetrà que una sèrie de noves tecnologies assoleixin finalment la comercialització massiva, des de la realitat augmentada fins als vehicles autònoms i les ciutats intel·ligents.
*La generació Z i els Millennials dominaran la població mundial a finals de la dècada de 2020. Aquesta demografia tecnològica i de suport tecnològic alimentarà l'adopció d'una integració cada cop més gran de la tecnologia en tots els aspectes de la vida humana.
*La reducció del cost i l'augment de la capacitat computacional dels sistemes d'intel·ligència artificial (IA) donaran lloc a un major ús en diverses aplicacions del sector tecnològic. Totes les tasques i professions regimentades o codificades tindran una major automatització, la qual cosa comportarà una reducció dràstica dels costos operatius i acomiadaments importants d'empleats de coll blanc i blau.
*Un aspecte destacat del punt anterior, totes les empreses tecnològiques que utilitzen programari personalitzat en les seves operacions començaran a adoptar cada cop més sistemes d'IA (més que els humans) per escriure el seu programari. Finalment, això donarà lloc a un programari que conté menys errors i vulnerabilitats i una millor integració amb el maquinari cada cop més potent del demà.
*La llei de Moore continuarà avançant en la capacitat computacional i l'emmagatzematge de dades del maquinari electrònic, mentre que la virtualització de la computació (gràcies a l'augment del 'núvol') continuarà democratitzant les aplicacions de computació per a les masses.
* A mitjans de la dècada de 2020 es produiran avenços significatius en la informàtica quàntica que permetran habilitats computacionals que canvien el joc aplicables a la majoria de les ofertes de les empreses del sector tecnològic.
* El cost reduït i l'augment de la funcionalitat de la robòtica de fabricació avançada conduirà a una major automatització de les línies de muntatge de fàbriques, millorant així la qualitat de fabricació i els costos associats al maquinari de consum construït per empreses tecnològiques.
*A mesura que la població en general depèn cada cop més de l'oferta de les empreses tecnològiques, la seva influència es convertirà en una amenaça per als governs que intentaran regular-les cada cop més fins a la submissió. Aquests jocs de poder legislatiu variaran en el seu èxit en funció de la mida de l'empresa tecnològica a la qual es dirigeixi.