Diagnòstic de Burnout: un risc laboral per a empresaris i treballadors

• autor:
• nom de l'autor

  Previsió de Quantumrun
• Juny 6, 2022

Resum d'informació

La definició refinada de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) d'esgotament com una mala gestió de l'estrès crònic en el lloc de treball, més que només una síndrome d'estrès, està facilitant una comprensió i un enfocament més matisats de la salut mental en el lloc de treball. Aquest canvi està animant les corporacions i les institucions educatives a abordar de manera proactiva els factors d'estrès i fomentar entorns que prioritzin el benestar mental. Els governs també poden reconèixer la necessitat de fomentar la resiliència mental a les comunitats, orientant les polítiques cap a revisions periòdiques de salut mental i fomentant una planificació urbana que tingui en compte el benestar mental dels habitants.

Context del diagnòstic del burnout

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) va actualitzar la seva definició clínica de burnout. Abans del 2019, el burnout es considerava una síndrome d'estrès, mentre que l'actualització de l'OMS ho especifica com una mala gestió de l'estrès crònic laboral. 

Segons l'Institut Americà de l'Estrès, el 2021, gairebé el 50 per cent dels treballadors podrien gestionar l'estrès relacionat amb el treball. L'Institut Nacional de Seguretat i Salut Laboral va subratllar aquesta estadística revelant que la majoria de les persones associen els seus problemes de salut amb l'estrès laboral en lloc de problemes econòmics o familiars. La definició actualitzada del burnout per part de l'OMS el 2019, en la seva 11a revisió de la Classificació Internacional de Malalties (CIE-11), és significativa perquè esmenta el paper de l'estrès laboral com a causa principal. 

L'OMS defineix tres criteris de diagnòstic principals en relació al burnout: esgotament sever, menor productivitat laboral i insatisfet amb la seva carrera professional. Les definicions clares poden ajudar els psiquiatres a diagnosticar l'esgotament clínic i eliminar l'estigma associat al diagnòstic. També pot ajudar els psiquiatres i els psicòlegs a abordar causes subjacents, com ara la por al fracàs o a ser percebuts com a febles. A més, l'esgotament pot provocar trastorns mentals com la depressió i l'ansietat, afectant la productivitat i les relacions professionals i personals. A causa de la superposició de símptomes, un diagnòstic d'esgotament inclou descartar problemes comuns com l'ansietat, els trastorns d'adaptació i altres trastorns de l'estat d'ànim. 

Impacte disruptiu

L'OMS ha participat activament en la recopilació de dades des del 2020 per crear directrius detallades per gestionar l'esgotament clínic, un pas que es preveu que ajudi els professionals sanitaris a formular plans de tractament adaptats als pacients individuals per a un millor control dels símptomes. S'espera que aquest desenvolupament afavoreixi una comprensió més profunda de la prevalença i l'impacte del trastorn a mesura que surtin a la llum més casos. Per a les persones que pateixen l'esgotament, això significa l'accés a solucions sanitàries més específiques i efectives, que poden conduir a una millora del benestar mental amb el pas del temps. A més, obre el camí per a una societat on es dóna una importància cabdal a la salut mental, animant la gent a buscar ajuda sense estigma.

En el panorama corporatiu, els paràmetres redefinits de l'esgotament es veuen com una eina que Recursos Humans pot utilitzar per renovar les polítiques de gestió dels empleats, assegurant que les persones rebin l'atenció, el suport i els beneficis necessaris, inclòs el temps lliure adequat si se'ls diagnostica burnout. A més, s'espera que les institucions educatives, incloses les escoles i les universitats, reavaluïn i modifiquin els elements que indueixen estrès, ampliant l'espectre d'opcions de tractament disponibles tant per als estudiants com per als professors. Aquest enfocament proactiu pot conduir a un entorn d'aprenentatge més propici per al benestar mental.

Els governs tenen un paper fonamental a l'hora d'orientar la societat cap a un futur on l'esgotament es gestioni eficaçment. És probable que una política actualitzada de gestió del burnout impulsi una tendència en què les empreses adopten voluntàriament mesures per evitar que els empleats arribin a un estat de burnout, promovent una cultura laboral més saludable. Aquesta tendència també pot arribar als entorns educatius, animant-los a oferir més opcions de tractament i crear entorns menys estressants, fomentant una generació que sigui alhora productiva i mentalment resilient. 

Implicacions del diagnòstic d'esgotament

Les implicacions més àmplies del burnout que es reconegui com una amenaça greu per a la salut de les persones poden incloure:

• Un augment del nombre de llocs de treball que modifiquen les seves polítiques d'hores bàsiques per garantir que els empleats puguin acabar les seves tasques dins de l'horari d'oficina.
• La desestigmatització del terme "burnout" a mesura que els llocs de treball es tornen més acomodatius per als empleats que pateixen aquesta condició.
• La modificació dels mòduls de formació per al personal de salut mental, psicòlegs i assessors per dotar-los de les habilitats necessàries per ajudar els pacients de manera eficaç, la qual cosa podria conduir a un sistema sanitari que sigui més hàbil per manejar una sèrie de problemes de salut mental.
• Un canvi en els models de negoci per incorporar el benestar mental com a aspecte central, amb les empreses que inverteixen més en el suport a la salut mental dels empleats.
• Els governs introdueixen polítiques que fomenten les revisions periòdiques de salut mental, similars a les revisions de salut física, fomentant una societat que considera la salut mental i física igual d'important.
• Un augment potencial del nombre d'startups i d'aplicacions centrades en el benestar mental, oferint serveis com ara assessorament virtual i tallers de gestió de l'estrès.
• Les escoles i col·legis revisen els seus plans d'estudi per integrar assignatures que se centren en el benestar mental, alimentant una generació més conscient i equipada per afrontar els reptes de salut mental.
• Un canvi potencial en la planificació urbana per incloure més espais verds i àrees recreatives, ja que els governs i les comunitats reconeixen el paper del medi ambient en la salut mental.
• Un canvi potencial en les pòlisses d'assegurança per cobrir els tractaments de salut mental de manera més integral, animant les persones a buscar ajuda sense preocupar-se per les limitacions financeres.

Preguntes a tenir en compte

• Creus que els casos de burnout clínic augmentaran entre el 2022 i el 2032? Per què o per què no? 
• Creus que més persones que utilitzen sistemes de treball remot a la seva feina contribueixen a augmentar l'esgotament laboral?