Informàtica versus anglès: com hem d'entrenar els nostres fills?

La majoria de la gent creu que entenen bé els ordinadors. Això és fins que les vostres dades agregades es corrompeixen a causa d'un treball de processament per lots dolent, l'única solució és confiar en una comprovació de processament en segon pla. Si aquesta darrera frase era tan confusa que podria haver estat en sànscrit antic, us dóna una idea del problema amb els idiomes informàtics.

Aquest concepte és relativament fàcil d'entendre, segueix la teoria que com més avançada és la nostra tecnologia informàtica, més avançada serà la terminologia. Quan es van crear els ordinadors, hi havia molts termes diferents per al que estava passant. Va ser la dècada dels vuitanta: una època en què no tothom tenia ordinadors, i els que en tenien sovint coneixien els seus pros i els seus. Ara vivim en una època on la majoria de la gent té accés a un ordinador, o un dispositiu que funciona amb una tecnologia similar; però el fet és que molts de nosaltres no coneixem la terminologia. 

La tecnologia informàtica no ha parat d'evolucionar, i el mateix es pot dir dels termes utilitzats per descriure tot el que fan. En aquest moment, és segur dir que aquesta terminologia informàtica ha desenvolupat el seu propi llenguatge. Un llenguatge informàtic, si voleu. 

Alguns creuen que aquest llenguatge informàtic algun dia pot rivalitzar amb les formes tradicionals de comunicació. Que la gent haurà d'aprendre TI com a segon idioma només per entendre completament el que fa el seu telèfon intel·ligent. Un àvid programador anomenat Allen Carte és una d'aquestes persones. 

Creu que algun dia les classes d'informàtica podrien ser obligatòries a les escoles, “Serà com anglès o matemàtiques”, diu Carte.

Carte pot creure que una generació de gent coneixedora de tecnologia no està lluny, però sap que la conversa sobre tecnologia mai substituirà els idiomes tradicionals. Carte fins i tot assenyala que "la llengua anglesa sempre sembla estar en constant evolució". Esmenta que moltes vegades els termes tecnològics, de fet, s'afegeixen al diccionari.

Malgrat el que han de dir els professors de literatura i els professors d'anglès avorrits, les afirmacions de Carte no estan equivocades. El 2014 el Diccionari Oxford d'Anglès ha afegit YOLO, amazeballs i selfie al seu diccionari d'ús actual.  

Per tant, és aquesta la nostra millor esperança, ensenyar a la propera generació una manera completament nova de parlar específicament d'ordinadors? No sembla la pitjor opció. Tot un grup de persones en les quals sempre es podria confiar per obtenir ajuda informàtica. Josh Nolet, director de tecnologia de la Mohawk College Student Association, creu que és poc probable que sigui un futur possible.  

La feina de Nolet inclou tractar una gran varietat de qüestions que gairebé sempre impliquen les últimes tendències tecnològiques. Nolet normalment s'encarrega de les operacions de l'ordinador i creu que que tothom aprengui tots els aspectes del món informàtic és fantàstic, però no és possible. Parla de com que l'assignatura s'imparteixi a l'escola és una idea meravellosa, però en realitat gairebé impossible. 

Nolet assenyala que la raó més senzilla és que el finançament no ho permetria. Que els nens només tindran una classe d'informàtica si la seva escola s'ho pot permetre. Que el públic en general està més preocupat perquè la gent pugui llegir, escriure i fer matemàtiques més que desfragmentar un disc dur. 

Malgrat el que ha dit Nolet, sí que entén el punt de vista de Carte. "Em fa la idea que tothom té coneixements en ordinadors, simplement no és el que tothom vol saber". Arriba a dir: "Tots hem de tenir un coneixement bàsic de la nova tecnologia, però encara no es pot ensenyar de manera universal". Ell, però, té la seva pròpia solució. 

Nolet creu que la millor manera d'afrontar el nou problema de l'idioma informàtic és fer el que sempre hem fet: confiar en professionals informàtics formats per aconseguir que altres persones passin. Vol subratllar que no està malament tenir coneixements d'informàtica però que és impossible saber-ho tot sobre el món de la informàtica i no dedicar-hi la vida. "No tots podem ser programadors informàtics o gent informàtica".

"La gent té i sempre tindrà problemes amb els ordinadors basats en allò que no sap". Nolet continua dient que "no pots saber-ho tot, així que necessites gent que tingui habilitats per traduir l'argot tecnològic a l'anglès normal". Ho veu com una solució d'intermediari. 

Nolet esmenta que la raó principal per la qual fins i tot hi ha un problema és perquè la gent es veu aclaparada per les paraules tecnològiques. "Quan es tracta d'un o dos termes tecnològics en una frase, la majoria de la gent pot buscar-ho o preguntar a un amic què ha de fer. Quan hi ha tres o quatre termes tecnològics, és quan la persona mitjana es confon, es frustra i pensa que ha de ser un geni informàtic per entendre alguna cosa".

El professional informàtic fins i tot admet que de tant en tant apareix un nou terme o fase i fins i tot ell queda perplex. "Només respiro profundament, calma't i miro, la majoria de vegades una simple cerca a Google donarà els millors resultats. Fins i tot us pot dir què heu de fer a continuació". 

També subratlla que ningú és mai massa vell o massa llunyà per al món de la tecnologia. "No puc pensar en ningú que hagi tingut mai problemes informàtics que els hagin fet arribar tan lluny com per evitar que mai tornin a utilitzar la tecnologia". Fins i tot esmenta que "els meus avis són capaços d'utilitzar un ordinador quan se'ls dóna el consell adequat d'un professional ben format".  

Els ordinadors no van enlloc i tampoc el llenguatge tecnològic que porten amb ells. 

El que significa que aquest problema només es farà més complex. El que sí sabem és que la llengua anglesa realment no va enlloc, però tampoc l'argot tecnològic. De manera semblant als idiomes que s'utilitzen a les matemàtiques, sembla que probablement l'anglès absorbirà paraules tecnològiques en si mateix, però això és només una especulació. El que podem canviar és la nostra actitud respecte al que sabem. 

Hi ha persones qualificades que poden ajudar la majoria de la gent amb els seus problemes tecnològics ara mateix. En el futur potser tindrem una generació de joves a qui se'ls ensenya a tractar aquests problemes per ells mateixos, però de moment el millor és confiar en el que sabem. 

Ara només ens queda triar la manera correcta d'abordar aquesta teoria del xoc de les TI amb els idiomes tradicionals i fer-ho. Només el temps dirà quina solució serà la millor. El que succeeixi després serà, sens dubte, interessant.